Tots units, fem força!

El 18 de desembre de 2008 pot esdevenir una data molt important pel nostre sector. El 18 D ens trobarem, per primera vegada, plegats tots els CET d’iniciativa social que donem atenció a persones amb discapacitat intel·lectual, per analitzar la nostre situació i adoptar les  mesures necessàries per fer-li front.

La nostra historia vé de lluny. Fou entorn els anys 60 i 70 quan grups de pares i de professionals es van aplegar per intentar donar resposta a la manca d’atenció que rebien les persones amb discapacitat intel·lectual. Iniciatives aillades que van anar prenent cos i  van començar veure la llum les primeres cooperatives,  associacions i fundacions, entitats sense ànim de lucre que tenien com a missió l’atencó a aquest col·lectiu. Aviat es va començar a discutir també com s’havia de donar aquesta atenció, com s’havia de lliutar contra la marginació. I es va arribar a la formulació que la integració social, s’havia d’aconseguir mitjançant la integració laboral.

La LISMI (1982), expressió jurídica d’aquesta voluntat ciutadana, fou possible perquè ja existía el sector, i el sector ja s’havia plantejat l’itinerari que s’havia de seguir, de manera  que per a nosaltres no és un punt de partida, com ho ha estat d’altres col·lectius de discapacitats (físics i sensorials) i d’altres iniciatives de caire mercantil, sinó una fita important en el nostre recorregut, en tant que estableix el camí per fer efectius els drets de les persones amb discapacitat.

A partir de la LISMI la iniciativa mercantil, amparant-se en el model regulat per aquesta llei ha desenvolupat també la seva propia xarxa de CET. La diferència, però és notòria. Mentre la iniciativa mercantil té com a objecte aconseguir un guany econòmic i com a mitjà contractar persones amb discapacitat, la iniciativa social té com a finalitat la integració socio laboral de les persones amb discapacitat i com a mitjà, la realització d’un treball productiu. La iniciativa social, a més fomenta en la seva gestió valors com la participació, la democràcia i la transparència

Al llarg d’aquests anys, hem anat constituint una xarxa de CET d’iniciativa social , que actualment, a Catalunya, donen ocupació a més de 10.000 persones, amb unes estructures jurídiques i productives sólides i solvents però que pel fet d’operar al mercat viuen l’amenaça de la crisi económica i financera que tot just hem iniciat.

I perqué estem convençuts que la millor manera de fer front a aquesta difícil situació és fer-ho tots junts, hem decidit aplegar-nos en una jornada de treball que té com a objecte fer una diagnosi de la situació del CET, i de l’impacte de la crisi sobre la ocupació de les persones amb discapacitat alhora que intentarem proposar alternatives.

En aquest mateix sentit, recentment des de FEACEM s’ha fet una reflexió similar i proposen unes alternatives que també nosaltres podríem subscriure:

1. Prioritzar determinades línies d’actuació previstes a la Estrategia Global d’Ocupació per a persones amb discapacitat, recentment aprovades pel govern de l’estat , com revisar el marc de subvencions i fer un tractament diferenciat als CET d’iniciativa social.
2. Establir les mesures de xoc necessàries (plans de viabilitat, inversions per restructuracions, discriminació positiva en els contractes del sector públic, etc.)
3. Establir les mesures  de caràcter intern que calguin (treballar per millorar la eficiència, mantenint un estret diàleg amb els treballadors per potenciar la confiança i la seguretat davant la situación d’incertesa)

Siguin quines siguin les alternatives que s’acordin el proper dia 18, el que cal tenir mol clar és que des d’ara i per sempre més hem d’anar tots junts, implicant com ho hem fet sovint les administracions públiques  i  tots els agents socials en aquesta noble causa. El futur és certament incert, però l’hem d’encarar amb confiança i optimisme, perquè, com diu l’himne d’un conegut club esportiu, tots units, fem força!

Manuel Palou i Serra
Director general de Sinergrup

tornar a llista opinions